TEATRE

El teatre al Modernisme La burgesia s’havia desinteressat pel teatre però passats uns anys es van començar a interessar per l’alta comèdia on hi participaven personatges refinats. L’autor més destacat va ser Carles Soldevilla. A l’hora va aparèixer el teatre crític on es desmitificava la burgesia, amb autors com Oliver i Vinyes. Josep Maria de Sagarra Va ser el màxim exponent teatral abans de la guerra amb el seu model de teatre extens i variat aplicant un model de llengua vital i expressiu. Va experimentar amb diferents generes literaris però la fama l’assolí amb el teatre dramàtic (poemes), ubicats al mon rural, amb personatges que provenen de la rodalia i amb final feliç. Les trames eren atemporals i amb poca tensió social normalment oferien conflictes sentimentals amb un toc d’humor. La seva reaparició va ser durant la postguerra. Teatre europeu posterior a la Segona Guerra Mundial Renovacions dels models teatrals europeus, cal destacar: a) Teatre ple de litúrgies i ritus que s’allunya del text, destaca Antonin Artaud impulsor del teatre de la crueltat. b) Teatre amb compromís polític, destaquen Erwin Piscator fundador de diverses companyies teatrals i Bertolt Brecht creador del teatre de dilema social. Amb l’entrada del cinema i la televisió el públic es va reduir i així els teatres es van intel•lectualitzat i rebien subvencions de l’estat. Cap als 50 el nou teatre europeu va encaminar-se cap al teatre absurd, basat en situacions il•lògiques i amb personatges que apareixen sols. El llenguatge va introduir frases sense sentit i força grotesques. Destaquen Eugène Ionesco , Jean Genêt i Samuel Beckett que va proposar l’antiteatre característic per els monòlegs i diàlegs curts. 60 – 70 apareix el nou teatre realista que majoritàriament és en llengua anglesa i té molt relació amb el cinema, destaquen Edward Albee i Arthur Miller d’entre altres. La contraposició era el teatre contracultural on destaquen Fernando Arrabal, Peter Brook.. Teatre pobre obra de Jersy Grotowsky basat en la improvisació. El teatre català posterior a la guerra civil Després de la guerra civil les representacions en català van quedar clausurades i havia una gran absència de clàssics nacionals i internacionals. En conclusions 1940-50 són anys pobres pel teatre català per culpa de la poca iniciativa dels empresaris i de la censura. Joan Oliver reclamava un impuls de la cultura catalana i això va provocar dues reaccions: a) Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) companyia privada que va representar clàssics nacionals i internacionals. També va donar sortida a la creació catalana del moment. b) Escola d’Art Dramàtica Adrià Gual, un centre d’ensenyament privat que proporciona l’esclat al teatre independent. L’any 1963 es va publicar la primera obra de Josep M.Benet i Jornet basat en el teatre realista i sobre la problemàtica col•lectiva. Dramaturg catalans de la postguerra Salvador Espriu Autor d’obres dramàtiques escrites després de la guerra. Les seves obres més importants són: – Antígona: Trasllada el conflicte de la Guerra Civil dins una família. – Primera historia d’Esther: obra original i complexa, on s’entrecreuen diversos plans. L’obra és una al•legoria ala situació de Catalunya a la postguerra i a l’hora un recull de vocabulari en català per estendre la cultura. Joan Oliver Va triomfar abans de la Guerra Civil amb dos grans obres: – Allò que tal vegada s’esdevingué: paròdia bíblica on el personatges son la contraposició a la tradició. – La fam: debat entre comunistes i anarquistes Després de la Guerra Civil l’autor va reaparèixer, va participar a la creació de l’ADB i va optar per crear obres més humanes i comèdia ben feta. – Pigmailó: una versió lliure de la mateixa obra d’un autor internacional. -Ball Robat: triangle amorós entre tres parelles d’amics. Joan Brossa La seva obra es recull en sis volums on hi ha molta varietat, obres costumistes, de denúncia política i social, obres brevíssimes (pujada i baixada del teló), accions musicals, monòlegs, etc. Brossa va decidir trencar amb el teatre convencional i s’acostà al seu univers poètic. Les darreres dècades del teatre català Cap a la dècada dels 70 es van afavorir els muntatges col•lectius amb efectes escènics i això deixà de banda el teatre de text. Tota aquesta renovació teatral coincidí amb el final de la dictadura la qual cosa va afavorir a la creació de noves companyies teatrals; La Cubana, Dagoll-Dagom, etc. I la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega impulsada pels Comediants i va ser un impuls per a l’activitat creativa. L’any 1980 diversos autors reclamen la tornada del text amb un treball sobre el llenguatge. Amb la restauració de la democràcia, la Generalitat va crear teatres públics com el TNC i el Mercat de les flors i també sales alternatives. Els diversos canals de televisió en català van afavorir a la creació de nous serials i van aparèixer diversos autors i actors de renom. Sergi Belbel Ha escrit i dirigit nombres obres, actualment és el director del TCN