Vicent Andrés Estellés neix a Burjassot, l’Horta de València, al Setembre de  1942. La seva vocació literària es va desenvolupar molt aviat en el gènere teatral. Amb l’esclat de la Guerra Civil (ell tenia 12 anys) va haver de deixar els estudis però seguia llegint d’amagat. Al acabar la guerra Vicent Andrés va començar a treballar de forner amb el seu pare.  Al 1948  va començar a treballar al diari “Les Províncies” després d’haver estudiat periodisme a Madrid. El seu primer llibre va ser “Ciutat a cau d’orella”, posteriorment a conseqüència de la mort de la seva filla va escriure una sèrie de poemes en to nostàlgic als llibres “La nit” i “Primera Soledad”. Cal destacar el interès que tenia per la cultura i lingüística valenciana que queda recollit a “Mural del país valencià” un poemari publicat a partir de l’any 1978. Vicent Andrés Estellés va morir al Març de 1993, l’autor a rebut diversos homenatges i premis pòstums i també en vida com la Lletra d’Or.

            Aquest poema pertany al poemari titulat “La nit” publicat l’any 1956 poc després de la mort de la seva primera filla.  El tema principal del poema és la mort, desenvolupada al llarg de tot el poema. L’enyorança que l’autor mostra al llarg de tot el poema proporciona magnitud a la pena interior que pateix Vicent Andrés. Com a subtema podria aparèixer la necessitat de sentir que la petita encara és viva i està amb ell. L’autor necessita sentir la presencia de la nena.

El poema consta de setze versos dividits en quatre estrofes?? o parts?? de quatre versos cada una.  Els versos són heptasíl·labs amb rima assonant als versos parells i amb la terminació -e. Internament el poema està dividit en dos parts ben diferenciades; la primera de les parts va del primer vers fins al dotzè, les dos primeres estofes, mentre que la darrera part va des del tretzè vers fins al setzè. Ah, sí?? i com justifiques aquesta divisió?

            L’autor a utilitzat tot tipus de recursos per compondre el poema anomenat “Cançó de bressol”. Pel que fa al nivell fònic la al·literació de dos consonants com son la “m” i la “r” aporten al text unes propietats determinades. En relació a la mort l’autor introdueix la al·literació en la lletra “m” i per donar més poder al poema l’hi dóna a la “r”. Abunden les pauses mitjançant signes de puntuació com són la “,” i el “.” això fa que el poema tingui un ritme molt pausat i lent.

Realitzant l’estudi a nivell lèxicosemàntic ens adonem que Vicent Andrés Estellés utilitza formes dialectals valencianes a l’hora d’expressar els seus sentiments a través dels poemes i què té d’especial, si són tan estàndards i formals com qualevol altra i ell era valencià, seria comentable si ho hagués fet algú que no fos del País Valencià, d’altra banda, alerta, hauries fet aquest comentari en un poema amb formes barcelonines fet per un barceloní??oi que no?. En aquest poema en concret podem trobar el possessiu femení “meua” i la terminació “-e” de la primera persona del present d’indicatiu “necessite”. A cada inici d’estrofa podem trobar l’adjectiu “petita” en referència al nadó que va morir. Totes aquests variacions lèxiques provenen del valencià. (meua  és molt més extens que el valencià, a Tarragona Lleida i Girona, per posar uns exemples també fan servir meua, que és la forma més antiga)

El primer vers de cada estrofa és “Jo tinc una Mort petita,” aquest vers és repeteix al llarg de tot el poema donant cabuda a la creació d’una anàfora paral·lelística al llarg de tot el poema. Cançó de bressol incorpora a l’últim vers una cançó típica valenciana que encara avui dia és cantada als nadons “És la meua ama, i és l’ama/del corral i del carrer/de la llimera i la parra/i la flor del taronger”. Amb aquest fragment d’una cançó popular l’autor intenta donar més realisme al poema i a l’hora crea un cert grau de proximitat amb el lector. Només? Això es tot el que destaca del poema a nivell morfosintàctic.

            Al llarg del poema podem apreciar la proximitat que l’autor intenta transmetre a través del llenguatge utilitzat. El poema no està carregat de figueres retòriques i amb la introducció de la cançó popular l’autor aporta una mica de musicalitat i ritme al poema. El tema sobre el que Vicent Andrés Estellés escriu el poema queda percebut pel lector des del primer moment ja que l’autor no utilitza metàfores sinó que el vocabulari planer i fins i tot col·loquial així que el poema resulta de fàcil comprensió. mal expressat.

            El poema que he comentat tracta de l’amor que un pare sent per els seus fills encara que aquests no estiguin vius i aquest és un tema de gran interès per a qualsevol persona perquè pots llegir i comprendre l’amor que les persones senten cap els altres. El vocabulari utilitzat per l’autor és de senzilla comprensió però cal destacar l’ utilització de determinades formes verbals derivades del valencià que aporten un toc més personal al poema. Perquè l’autor no renuncia a les seves arrels. L’absència de figures retòriques és un fet destacable ja que només hi trobem un paral·lelisme al llarg de tot el poema.  Després de realitzar el comentari i poder estudiar el poema entenc que la poesia és un mètode de alliberament  a través del qual l’autor transmet els seus sentiments.

Molt fluixet, fluixet. Tens un 5.

Durant la dècada dels cinquanta (S. XX) la dictadura franquista va obrir les portes a la recuperació del català. Aquesta cultura havia de recuperar el prestigi i la presencia que anys enrere havia perdut. Al 1946 es va autoritzar la representació d’obres en català però només obres de tradició catalana.

El teatre no tenia prous espais per poder ser representat i fou Josep M . de Sagarra el màxim exponent del teatre. El fracàs a l’hora d’implanta un teatre modern el va portar a reinstaurar el poema dramàtic. Sagarra ser partícip dels dos grans factors que van donar èxit a l’escena catalana, a través de la “comèdia farsa” i l’aparició d’un comediant com Joan Capri.

L’escriptor Néstor Luján va denunciar la degradació de l’escena catalana (Teatre Romea)en els mitjançant els mitjans de comunicació i Joan Oliver va contestar a les seves reclamacions. Els dos denunciaven la pobresa de l’escena teatral i aconsellaven revifar, però no tenien en compte la censura que provocava la falta de llibertat intel·lectual.

La censura

La censura i la normativa vigents ometien tot intent de renovació de la cultura catalana.  Gairebé no s’emetien obres estrangeres i les que ho feien, era sota una gran quantitat de regulacions, i encara menys s’estrenaven noves obres en Català. Les corrents de la resta d’Europa i fins i tot d’Amèrica no arribaven a Catalunya i les obres del propi país estaven fortament controlades. Les obre no podien contenir insinuacions, ideologia política contraria al regim i encara menys relació amb l’església.

L’alternativa ADB

L’escapatòria a l’oblit del teatre va ser la creació l’any 1954 de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) presidida per Ferran Soldevila.  Aquesta companyia intentava millorar l’escena catalana a través d’una companyia no professional. L’ADB prenia com a model Le Grenier de Tolosa i el Piccolo Teatro de Gènova. El camí a seguir era el teatre d’art on es reproduïen textos antics i moderns, obres originals i traduccions, clàssics catalans modernistes i de la preguerra.

Era una entitat privada que rebia suport i finançament per part de la burgesia i els intel·lectuals més catalanistes. Joan Oliver fou un activista de l’ADB, fins i tot a l’entitat se la va anomenar “Ca n’Oliver”. A l’ADB, Oliver va donar forma a la seva part dramaturga i de traductor, finalment va aportar a l’associació els seus textos originals, traduccions i adaptacions.

El recull d’obres que tenia l’ADB eren com els dels teatres nacionals, aquesta entitat promovia els dramaturgs catalans, les traduccions i participa en la formació de directors i actors.  L’entitat va ser clausurada per part de les tropes franquistes juntament amb altres institucions catalanes que intentaven, també, recuperar la cultura del país.

L’ADB va rebre valoracions molt positives, Joan Oliver deia que l’entitat havia fet tots els esforços per aconseguir divulgar la cultura catalana i en concret el teatre juntament amb les traduccions.

La visió de Jonás

Oliver escrivia en els mitjans de comunicació a través del pseudònim de Jonás. Aquest personatge transmetia la visió irònica que Joan Oliver tenia sobre el teatre català, la seva degradació literària i comercial.

Defensava les traduccions perquè  a través d’elles l’autor podia reflectir les corrents estrangeres. Criticava la poca utilitat social que tenia el teatre de l’època i la passivitat de la burgesia davant la degradació del teatre, demanava que proporcionessin unes instal·lacions adequades.  No entenia la passivitat comercial dels empresaris que no invertien en el teatre, com tampoc l’existència desproporcionada de còmics envers a la d’actors??????.

Felicitava i admirava a la minoria de la societat que defensava la llengua, la literatura i la cultura catalana. Entenia que el teatre català era un paper en blanc amb la qual cosa, era més fàcil crear tendència. 

Les estrenes del Teatre Romea i la nova programació de l’ADB revifaven les esperances d’Oller. El seu desig de concebre el teatre com espectacle lúdic es feia realitat i assentava les seves bases en la densitat literària del teatre català.

L’estrena de Ball Robat

L’obra es va estrenar el 2 de Juny de 1958 al Teatre Candilejas i formava part del repertori de l’ADB recollit al I Cicle del Teatre Català Modern. L’autor de l’obra també va ser-ne el director i la seva valoració va ser molt positiva.

La premsa no es va interessar gaire per l’estrena de cap obre teatral però l’obra va rebre comentaris favorables, que elogiaven l’estructura i la ironia. La rebuda del públic va ser satisfactòria en una obra on predomina la paraula, la variació que va introduir Oliver va ser; donar més importància a la moralina que al triangle amorós.

 Tens un 7.

Promou la recuperació plena de la cultura catalana, el modernisme intenta introduir el moviment de la resta d’Europa i així poder comparar-la. És una barreja de diferents moviments i fins i tot te contradiccions. Havia dos corrents, VITALISTES i DECADENTISTES.

Per restaurar la llengua i la cultura a Catalunya es va crear “La Mancomunitat”. Els modernistes buscaven la professionalització per afavorir a les professions liberals. Tenien la creença de l’art innat, i volien culturalitzar les masses. Defensaven L’ART PER L’ART i L’ART TOTAL.

La burgesia estava molt descontenta amb la política. Es creen grans enformant aments entre els obrers, la burgesia i la resta d’Espanya.  El català passava per una mala situació perquè la gent llegeix en català  i només es coneix el col·loquial. Les revistes que sorgeixen durant l’època ajuden a promoure el català. El poble estava estancat en el corrent anterior perquè la literatura europea no es distribuïa. Les editorial promouen els fulletons i així intenten impulsar la literatura modernista. Al 1907 es crea l’ institut d’estudis catalans, a partir del 1905 fins al 1911 són anys de gran activitat cultural i d’associacionisme.

La revista “L’Avens” neix amb el modernisme i el conjunt en sí va en contra de la Renaixença.  Els modernistes són bohemis i persones adinerades amb un canvi de mentalitat, són consumidors de les fortunes familiars i vividors.  Desenvolupen la vocació que porten a l’interior i han de desenvolupar l’art per l’art per sentir-se satisfets.

El modernisme es pot dividir en 4 estepes:

1 ETAPA: Naixement de la revista “L’Avens” de caràcter progressista amb l’objectiu de treballar la llengua i es propera a les influencies d’Europa. S’inicien les festes modernistes de Santiago Rusiñol.

2 ETAPA:  Desapareix la revista “L’Avenç” i encara es fa més clara la distinció entre vitalistes i decadentistes.  Després de diversos altercats la burgesia retira el seu suport econòmic i el sector del vitalistes comencen a ser més revolucionaris.

3 ETAPA:  Per circumstancies econòmiques les dues corrents s’apropen amb el denominador de corrents regeneracionistes.  Apareix la cerveseria “Els 4 gats”. La literatura estableix les seves bases i es creen uns referents mítics. Sorgeix la continuació de “L’Avenç” sota el nom de “Catalonia”. 

4 ETAPA: es comença a desfer el moviment, es restauren els jocs florals i neix una nova revista.

NARRATIVA

No té una fragmentació estructurada perquè es distribueix en fulletons.  Els temes són allunyats de la realitat però heretats del naturalisme.  El tema central acostuma ser l’ inadaptació d’un personatge. Torbem la descripció de situacions sensorials i físiques i apareix la religiositat dins l’art. El protagonista intenta adaptar la societat i es característica la descripció d’un tipus de personatges i no d’un únic individu.

Tipus de novel·la:            -Rural

                                               -Decadentista

                                               -Costumista

                                               -Històrica

                                               -Social

N. RURAL: visió no idíl·lica del camp, narra les coses des d’un punt de vista negatiu, els personatges es guien per l’instin i la natura té un paper molt important.

El llenguatge reflecteix la parla dels camperols (llenguatge mascle).  Interessa la subjectivitat i els sentiments i utilitza molts símbols.

-Solitud – Víctor Català (Caterina Albert i Paradís)

Es va criar entre llibres i llegia russos. “La Infantesa” va ser el primer llibre que va presentar als Jocs Florals, és considerada com una autora del Modernisme però rebutjada pel Noucentisme.

Solitud, és un obra publicada en fulletons  que va ser traduïda a molts idiomes en poc temps. Als anys 40 es realitza una versió cinematogràfica i als 50 una teatral.  Aquesta novel·la serveis a l’autora per desenvolupar la seva creativitat sobre el paisatge i els personatges, té una estructura tancada i els personatges són rodons.

Mila: persona ingènua, honrada i decidida. Veiem la realitat a través dels seus ulls.

Gaietà: tendresa. Exemple de llengua mascle, físicament sec. Era coneixedor del que l’envolta.

Ànima: personatge guiat pels instints i és marginal. Té una relació destructiva amb el que l’envolta, en l’aspecte sexual se’l relaciona amb els rituals satànics i el sexe violent.

Matias: és ingenu i sense malicia, no té personalitat i és asexual.

Baldiret: reforça els aspectes maternals de la Mila i el patern del pastor.

Entorn: contraposició entre la terra alta i la terra baixa, representa la despersonalització on tothom és igual.

Símbols: Sant Ponç: és un sant lligat a la natura

                  Les eines de tall: són objectes lligats a la violència i al sexe viril.

                   Muntanya: té forma de persona i la compara amb una dona.

                   La creu del cimalt: simbolitza les forces espirituals i les terrenals.

                   Conills: simbolitzen la fecunditat, l’Ànima els mata.

N. DECADENTISTA: tot és més trist.

POESIA

Influencia de diversos corrents estètics, els poetes majoritàriament corresponen a l’Escola Mallorquina, Joan Maragall.

Maragall és el màxim exponent, la seva poesia te una concepció romàntica, l’emoció es un requisit indispensable. Els poetes esperaven al moment d’inspiració per escriure, és una clara mostra de l’ànima i del poeta. La poesia havia d’influir en la societat.

Escola Mallorquina: respon a una societat arcaica, de base rural i ideològicament conservadora.  De temàtica molt limitada i sovint paisatgística. 

TEATRE

Intenta adaptar-se als moviments del moment així que es van traduir grans autors universals. No hi havia un gènere concret i potenciaven l’art total.

-T. esteticista

Exposa realitats simbòliques per commoure a l’espectador i són d’influència decadentista.

-T. Regeneracionista

Es basa en les qüestions ideològiques, escenifica conflictes artistes-societat. Plasma les dificultats de les reformes. Basat en tècniques naturalistes: versemblança dels personatges i problemes reals.

Ella, Caterina Albert i Paradís, escrivia sota el pseudònim de Víctor Català perquè estava mal vist que una dona fos escriptora. Va néixer l’any 1862 a l’Escala i des de petita i a l’interior de la seva família ja la van introduir en la literatura. És una autora que pertany als segles XIX i XX, deixa de banda la Renaixença per submergir-se en el Modernisme. Sempre havia estat considerada com una escriptora independent però cal destacar la seva bona relació amb escriptors reconeguts, com Oller i Maragall.

Solitud, s’escriu l’any 1902 però no es pública per primera vegada fins al 1904. La seva distribució es va fer a través de fulletons durant un any. Encara que la data de publicació (2/1905) no correspon amb la realitat. Darrerament la publicació amb format de llibre, amb la seva enquadernació corresponent no és va efectuar fins 1905. La novel·la narra el trasbalsament psicològic que pateix una dona maltractada psicològicament o menyspreada pel seu marit. L’hisotria passa a la muntanya perquè en Matias, el marit, és l’ermitàd’una ermita que hi ha dalt de la muntanya . La protagonista, la Mila, acaba patint una depressió anomenada “mal d’alturade muntanya ” després no, és abans de la mort del seu únic pilar emocional, en Gaietà. Finalment decideix abandonar l’ermita i deixar de banda la solitud en què aquell paisatge l’havia submergit.

El fragment a comentar està situat al principi de la novel·la entre el primer i segon capítol. Narra la pujada d’en Matias i la Mila cap a l’ermita acompanyats pel pastor NO. Durant tot el camí la Mila es dedica a comparar les vistes de la muntanya(encara no hi són, és la vall) amb les de la seva zona. La protagonista rep una visió idealitzada d’aquelles terres i els seus habitants. Els animals ben fornits li criden l’atenció i les dones entrades en carns fan canviar la seva percepció de les persones. La protagonista, també narra la seva idea d’ermita que havia establert a través d’una descripció aproximada. Mentre dura l’ascensió, el seu marit no li presta atenció en cap moment i això provoca que la Mila prestés estigués interessada en el paisatge. A més a més, també es dedica a comparar la constitució del seu espòs i la d’en Gaietàdel carreter .

En aquest fragment, es podria destacar com a tema principal la natura que envolta a la Mila, durant el llarg viatge fins a l’ermita. Víctor Català va representar fidelment aquesta naturalesa convertint-la en part o element essencial de la novel·la. A l’estructura podem trobar set paràgrafs diferents però el fragment ha comentar s’estructura internament en tres parts. Els tres primers paràgrafs fan referènecia al paisatge que la Mila observava. Seguidament al quart paràgraf transmet la idea idíl·lica que la protagonista havia establert a través d’una descripció de l’ermita. I finalment per concloure el fragment, els dos últims paràgrafs es fa present la distància entre el matrimoni i l’ escassa relació d’afecte que hi existia.

Els personatges que apareixen en aquests fragment, en són tres: la Mila, protagonista, en Matias, el seu marit i en Gaietà que és el pastor. El personatge de la Mila i en Gaietà és un personatge rodó amb una evolució contínua al llarg de la novel·la. L’estat anímic canvia i ells mateixos es desenvolupen com a persones. Tot al contrari, durant la novel·la en Matias sempre adopta la mateixa actitud envers la vida i no progressa en l’àmbit personal. La història narrada a la novel·la succeeix durant un llarg període d’estada de la Mila a l’ermita. L’ermita està situada al pic d’una muntanya i envoltada de pobles petits. És lloc de pelegrinatge i això es nota per l’afluència de visitants durant estacions determinades.

Aquesta narració forma part de la novel·la modernista de Caterina Albert i Paradís. Està inspirada en un cas real i aquests és un dels factors pels quals va interessar el públic. És una obra traduïda a diversos idiomes i bastant premiada. Amb el llenguatge que l’autora utilitza, reflectint la qualitat lingüística dels camperols i introduint diàlegs amb llenguatge col·loquial intenta aproximar màximament l’obra a la realitat de la zona. A través de la composició lingüística que l’autora realitza, aconsegueix introduir els elements que formen part de la novel·la en una metàfora total.

Es podria considerar una obra completa perquè realitza una excel·lent descripció psicològica dels personatges. La introducció del paisatge com un personatge més i la importància que aquesta té, es veu reflectida durant tota la novel·la. I per finalitzar, la progressió de la Mila com a personatge protagonista, el seu intent de fer seu el que l’envolta per sentir-se més còmoda, fa entendre millor la novel·la modernista. Caracteritzada entre altres coses per l’adaptació que els protagonistes intenten fer de la societat a la seva perspectiva.

Maria Garcia Foz

Com a comentari global no està del tot malament, el que passa és que una cosa és situar el fragment i l’altra gairebé no dir res del fragment o dir més del global que del fragment. Ho entens, oi? procura no repetir-ho en un altre lloc, sobretot en comentaris d’exàmens de l’assignatura que sigui.

Tens un 5.

1. Informa’t del context històric de la novel·la. quin fet important s’esdevingué el mateix any en què s’inicia l’obra?

La personalitat i l’obra de Narcís Oller no es poden entendre al marge de les concepcions politicoculturals que es derivaren de la Revolució de Setembre del 1868. Moviment revolucionari, La Gloriosa, foragità del tron espanyol Isabel II i obrí un període de llibertats democràtiques durant el qual irromperen en la vida política, plenament conformats i amb programes propis, el moviment obrer i la petita burgesia (1868-74). Les classes populars, afectades per l’atur i per la crisi de subsistències del 1867, i hostils a la monarquia per la conducta poc exemplar de la reina i per la corrupció i brutalitat dels governants, donaren suport a la insurrecció, que esclatà el 18 de setembre a Cadis. El moviment revolucionari s’estengué ràpidament per tot el litoral mediterrani. Isabel II s’exilià a França (30 de setembre), i poc després fou constituït el govern provisional, dirigit per Prim i Serrano, que aviat dissolgué les juntes revolucionàries formades en nombroses ciutats. Les notícies de la batalla d’Alcolea i del triomf de la revolució a Madrid, provocaren entre els catalans una immediata formació, a totes les ciutats de la perifèria mediterrània, de juntes revolucionàries, les quals, comptant a molts indrets dels Països Catalans amb una forta presència republicana, procediren a la destrucció dels símbols de l’antic règim. Com per exemple; el castell de la Ciutadella (Barcelona) i la estàtua d’Isabel II (Palma de Mallorca).

Es produí aleshores una onada d’optimisme intervencionista entre les forces d’esquerra catalanes, que actuaren com a motors del procés revolucionari i intentaren d’imposar a tot l’estat el règim que desitjaven, la situació hegemònica en el marc dels Països Catalans.

2. La figura del general Prim és present a la novel·la. Fes-ne un esbós bigràfic tot destacant-ne els aspectes que s’hi esmenten. Quina fnció té la figura del general Prim a la novel·la?

Joan Prim i Prats, el General Prim (Reus, 16 de desembre de 1814 – Madrid, 30 de desembre de 1870) pertanyent a una família molt vinculada a la Universitat de Cervera. Fou un militar, havia estat capità durant la guerra del Francès i assolí el grau de tinent coronel en la primera guerra Carlina, i polític progressista del segle XIX molt influent en la política espanyola.

Al 1851, juntament amb altres diputats catalans, demanà que el govern debatés el problema de l’estat de setge a Catalunya i alhora denuncià les arbitrarietats del govern central al Principat. En tornar des de Sud Amèrica cap a Espanya (1862) s’incorporà al partit progressista. Pel juny del 1869, promulgada la constitució nova, Serrano passà a ésser regent i Prim cap del govern, tot conservant el ministeri de la guerra. En aquesta etapa de govern provisional, Prim defensà, amb realisme, la necessitat d’una monarquia constitucional i buscà una dinastia que la respectés. Acusat de conspiració, fou desterrat a Oviedo (1864).

Conseguir ser un català en plena època de decadencia en arribar al consell de ministres entre els anys 1869 i 1870.

El general Prim és el Déu heroi per a Narcís Oller. Aquest dins la novel·la “La Bogeria” apareix mitificat.

3. Oriol Pi de Cabanyes suggereix que la figura del protagonista de La Bogeria fa pensar en Valentí Almirall. Informa’t sobre aquest personatge i sobre la significació política que va tenir.

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0002834

4. Creus que hi ha coincidències entre la figura del narrador i Narcís Oller? Quines?

5. Redacta la biografia de don Ignasi Serrallonga a partir de les informacions del capítol segon.

Ignasi Serrallonga, es casa amb Engracieta i tenen tres fills. En Daniel Serrallonga és el més gran i després hi neixen la Carolina i l’Adela. Al néixer la Carolina, l’Engracieta mort i les noies es traslladen a viure amb la germana de la mare. Quan en Daniel està a Barcelona s’enfronta a un mosso i son pare a partir de les seves influencies aconsegueix que l’alliberin. Don Ignasi es suïcida tirant-se un tret al cap encara que arriba a viure set dies. L’Ignasi estava boig doncs el metge Giberga ho havia certificat.

6. Compara la figura de Matildeta amb els altres personatges femenins de l’obra. Quina imatge ofereix Matildeta? Quina funció té a l’obra?

La Matildeta és la dona del narrado i és la contraposició a la figura de la Salomè. Aquesta última està desesperada per la pressió que en Serrallonga exerceix sobre ella, ni tan sols la deixa sortir al carrer. La Matilda i el narrador formen una parella feliç que sobretot es veu representat en el dinar que comparteixen amb l’Armangol i es pot observar l’afinitat entre la Matilda i els pares de’n narrador.

7. Creus que la descripció de Daniel Serrallonga, al primer capítol, ja fa pensar que es tornarà boig? Per què? Assenyal les anticipacions que indiquen que Serrallonga acabarà boig.

<!–[if gte mso 9]> Normal 0 21 <![endif]–> <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Arial Unicode MS”; panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4; mso-font-charset:128; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;} @font-face {font-family:”\@Arial Unicode MS”; panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4; mso-font-charset:128; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:”"; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:CA;} h4 {margin-right:0cm; mso-margin-top-alt:auto; mso-margin-bottom-alt:auto; margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; mso-outline-level:4; font-size:12.0pt; font-family:”Arial Unicode MS”;} span.highlight {mso-style-name:highlight;} span.correctedword {mso-style-name:corrected_word;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –>

En el primer capítol, el narrador i l’Armangol quan arriben Al Cafè de les Delícies ja tenen un altercat amb en Serrallogna en el moment en que l’Armangol té unes paraules amb en Serrallonga quan aquests està llegint. L’Armangol descriu en Serrallonga com una persona llunàtica i reservada, en tres anys havia canviat tant de caràcter i d’aspiracions que l’Armangol deia “Qui s’en calçava no se’n vestia; qui el veia avui no el coneixia demà”.
En Serrallonga s’enfronta a un mosso perquè ell era partidari decidit de la revolució. Aquest enfrontament acabà amb en Serrallona a la històrica torre de la Cuitadella, allà, ell creia que s’havia convertit en un màrtir per defensar a ultrança les seves idees.
Quan va morir en Ignasi Serrallonga i en Daniel va tenir que cuidar de l’Adela i la Carolina, les seves germanes, tots els aldarulls que van succeir en aquella casa feien preveure com acabaria la situació.

8. Redacció obligatòria argumentativa d’un dels següents temes:

• La bogeria és una malaltia hereditària?

http://blocs.xtec.cat/malaveig/category/apunts/narcis-oller-la-bogeria/

Dels següents poemes d’en Pere Serafí la majoria estan relacionats amb l’amor, encara que un n’és la transcripció de les sensacions que provoca un retrat al mossèn Pere Giberga i un  dístich (1. DÍSTIC m.
Estrofa de dos versos en la poesia clàssica a la seva sepultura. Per buscar coses no escrites normativament o paraules poc corrents, Diccionari Alcover-Moll)

El protagonista dels poemes és l’anomenat “Home dels Cels” que s’enamora d’una dona i explica les seves sensacions.

SONET V

Aquest poema parla de l’amor que el seu protagonista sent cap a una dona amb una gran gentilesa. L’Home dels Cels (Amor, Fènix, és a dir, Cupido) quan retorna de la terra, li explica a sa mare (la mare de Déu) que ha vist una dona especial. Amor baixa a la Terra amb l’arc i la fletxa per ferir la famosa donzella, però se’n torna impressionat de la seva gran bellesa i diu a la Mare de Déu que a la Terra ja té competència.

SONET VIII

L’home dels Cels (Amor, Cupido) qüestiona els sentiments d’amor que la dona pot sentir.  Ell no accepta ser un home no correspost. Encara que el tema principal és el rebuig per part de la dona cap a l’Home del Cels. No. El poeta fa un plany d’amor bo correspost, és veritat, però parla que la fletxa d’Amor no li ha fet efecte, aleshores, disculpa Amor i diu que no és culpa d’Ell sinó de la seva desfortuna, perquè les fletxes d’Amor són molt poderoses. Aleshores continua defensant-lo i planyent el pobre que en lloc d’ell Amor triï per provar d’enamorar-la, perquè tornarà a fracassar. 

SONET XIV

El protagonista fa un plany suposem com bé dius per l’amor no correspost, aleshores com a expressió del seu dolor fa servir els diferents elements astronòmics, els quals accentuen el que pateix, tots estan en contra seva, no té res a favor.quan baixa dels cels per veure’s amb la dona pel camí troba sis elements. Cada un d’ells li provoca un dolor determinat però cap es pot comparar amb el provocat per no ser un home correspost.

SONET XV

L’Home dels Cels, prega a Déu que el deixi tornar a la Terra perquè si no  haurà de veure a la seva estimada dona des de la finestra. Ell es pregunta com podria viure sense ella i amb tot el patiment desconsolat que li provoca la pèrdua imaginària del seu cor.

Fa un plany d’enyorança, expressa el desconsol i la desesperació per estar separat de la dona i no saber res d’ella.

SONET XIX

El protagonista ja està disposat a superar l’antic amor que no li ha sigut correspost i trobar-ne un de nou. En el seu interior encara perduren els sentiments  d’anar cap a ella, aquests li provoquen malestar i ingratitud.  L’home només vol oblidar-se d’ella. s’ha alliberat de l’esclavitud de l’antic amor perquè és morta. El poema expressa les sensacions i emocions que sent ara que es torna a enamorar. Al final, fa una predicció de mal auguri, afirma que tot això serà així fins que torni a patir per la ingratitud de la dona, cosa normal en les dones.

MADRIGAL

El protagonista fa una queixa dels seus sentiments comparant-los i/o relacionant-los amb el seu estat de salut. El no ser correspost el porta a comparar el mal sentimental del cor amb el mal de l’òrgan. NO

SONET

Pere Serafí era pintor i Pere Giberga comenta el retrat realitzat pel poeta(en el poema surt el diàleg que mantenen). Pere Serafí converteix aquest comentari oral en una obra poètica. La pintura és una autentica meravella on es demostra l’art de Serafí. en aquesta pintura expressa els seus sentiments que desemboquen en (la història d) l’amor (relatada anteriorment, no necessàriament).

DISTICH A LA SEPULTURA DE MOSSEN PERE GIBERGA

El poeta crea una obra recordant  el mossèn Pere Giberga. Aquesta es produeix després de la mort del mossèn. L’autor exalta les seves qualitats en vida, relacionant-les amb Parnàs i una vegada mort, amb Olimpi.

Ai, Déu meu, dedueixo que els antecedents com a lectora de poesia són excassos, oi? Bé el pròxim anirà millor. Nota: 4